Este mes, abrimos un nuevo tema de debate, para opinar, reflexionar... para compartir. Y esta vez el punto de partida es un escrito de la Família Gisbert Caballé (de la sección de Opinón), un texto con una pregunta que muchos nos hacemos:
¿COMO ES POSIBLE QUE EXISTAN NIÑ@S EN CENTROS TUTELARES QUE NO DISPONEN DE PROPUESTA DE ACOGIMIENTO FAMILIAR? (alguien podría pensar por la edad, por circunstancias,... pero no siempre, hay bebés sin propuesta que pueden llegar a cumplir años en el centro)
¿Y porque a tantos niños se les escapa la posibilidad de crecer en família, y empiezan y acaban su infancia en un centro?
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
1 comentario:
Comencem pel moment en que es produeix una situació de desemparament. Només es plantegen dues opcions: acolliment residencial o acolliment familiar. En els nens petits és possible que s'arribi a plantejar directament un acolliment familiar d'urgència i diagnòstic, però què passa en aquell/a menor que ja té una certa edat? Hi ha la idea preconcebuda que l'acolliment familiar d'urgència i diagnòstic és una mesura per a nens petits i no es planteja en nens grans. Si un acolliment familiar "fracassa", si la situació es fa insostenible, es culpabilitza a la mesura, es decideix que l'interés superior del menor no passa per l'acolliment familiar, l'acolliment residencial és el millor. Al nen/a se'l priva del seu dret a viure en família en pro de l'"interès superior" del menor/ de la menor. La reflexió és que no hi ha cap família que se'n pugui fer càrrec d'aquest tipus d'acolliment familiar? Llavors, potser que ens plantegem més tipus d'acolliment familiar dels que actualment tenim en compte.
Si un acolliment familiar esdevé una situació insostenible, llavors es conclou que l'acolliment ha fracassat i l'alternativa és l'acolliment residencial. Ara bé, si la situació insostenible es produeix en l'acolliment residencial, llavors l'opció que es podria plantejar és un canvi de centre. Aplicant la mateixa lògica, podria dir-se que l'acolliment residencial ha fracassat, però tot i així es segueix apostant per aquesta mesura.
I en tot això, on queda el dret del/de la menor a viure en família?
Salutacions.
Xavi
Publicar un comentario