sábado, 17 de marzo de 2007
Contertulio: Mas preguntas
El ser presidente de cualquier cosa no creo que inhabilite a nadie para tener sus propios puntos de vista y opiniones personales sobre cualquier tema, y para expresarlos a titulo particular, de todas formas esa persona según yo lo veo no hablaba del acogimiento en general, sino de un caso muy concreto, muy machacado en este foro, del que solo conocemos una versión como decía otro por aquí, y explicado por alguien con una evidente carga de rencor, de animadversión y de enfrentamiento con el sistema.¿Cuántos acogimientos de todos los tipos se hacen al año en Catalunya?¿Qué porcentaje de ellos tienen un final semejante al que conocemos en este foro y que porcentaje tiene un final adecuado?¿Qué porcentaje de finales inadecuados es necesario para decir que el sistema es un asco y no funciona?Cuando hay según nuestra opinión un final inadecuado ¿Por qué no buscamos y analizamos el porque ha sido así? ¿Por qué en lugar de criticar tanto aquí, incluso con ataques personales no tratamos de buscar soluciones y consenso?¿Es bueno y útil efectuar un ataque destructivo y luego irse a la cama a dormir tranquilamente sin hacer nada mas que eso, criticar?¿No seria mejor que cada uno pudiera aportar su opinión, discutirla civilizadamente, sacar unas conclusiones democráticas inspiradas en la opinión de la mayoría (como se hace en las asociaciones) y luego plantearlas con firmeza, pero con corrección y con voluntad negociadora ante las más altas instancias de la Administración?Pero claro, es mucho mas fácil la critica y cuanto mas destructiva sea mejor, y muchas veces se prefiere ser “guerrillero” que “negociador”
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
2 comentarios:
Idewntificant temes.
Després de tot el debat generat, ara cal destriar quines són les qüestions importants. Imagino que cadascú en definirà unes i no tenen perquè coincidir. De la història plantejada per la Lluïsa jo també crec que només s'ha explicat una part i caldria tenir més informació per poder entendre, sense cercar culpes ni culpables, sinó simplement per veure els pros i els contres de les actuacions pròpies i alienes. De tota manera, també entenc que hi ha qüestions que hom pot decidir que pertanyen a la pròpia intimitat o a la intimitat del menor i que no té perquè explicar.
Una qüestió que sembla que ens interessa a la majoria és el manteniment de la relació entre la família d'acollida i el/la menor acollit/da, més enllà de la finalització de l'acolliment. En aquest sentit em veig amb l'obligació moral d'explicar que jo mateix, com a família d'acollida, vaig viure en pròpia pell la finalització d'un acolliment durant la fase d'acoblament per problemes en la pròpia família d'acollida. En aquell cas (a diferència del que explica Lluïsa) sí que es va acceptar que mantinguéssim una certa relació. Per tant, no podem afirmar que en tots els casos es prohibeix el contacte entre la família d'acollida i els nens que han estat acollits.
També em sembla molt interessant algunes de les qüestions que planteja "contertulio".
-Sobre el nº d'acolliments que es porten a terme a Catalunya, crec que és important tenir les dades correctes per poder analitzar-les. Algú les pot aportar? Cal recordar que durant els darrers 6 mesos de la legislatura de CiU i els primers 6 mesos del Tripartit es van fer molt pocs acolliments. Sembla clar que el nº d'acolliments que es fan a Catalunya respon a criteris polítics, més que no pas legislatius. També es diu que hi ha demarcacions territorials en que es fan menys acolliments que en d'altres (sempre agafant com a referència el nº de menors en situació de tutela administrativa). I dic que "sembla" perquè aquesta dada jo personalment no l'he pogut comprovar ni desmentir.
-L'altra qüestió que es planteja, envers al nombre d'acolliments que acaben malament he de dir que, en una xerrada informativa sobre les "Famílies Cangur", Pere Amorós explicava que de tots els nens i nenes que s'havien tingut en consideració en l'estudi que presentava, només recordava un cas en que es pugués considerar que l'acolliment havia suposat una mala experiència per al menor, i era degut a que el/la menor s'havia fet unes expectatives molt grans que després no s'havien acomplert. En la resta de casos, malgrat que les coses no haguessin anat com s'esperava, els menors valoraven positivament l'acolliment. En contrapartida, també he parlat amb tècnics que m'han esmentat l'existència d'estudis que semblen demostrar que comparant menors acollits amb menors en CRAE, aquests darrers podien veure's afavorits en determinats aspectes del seu desenvolupament. No he pogut veure aquests estudis però m'agradaria fer-ho.
Això ens porta a la qüestió: què significa que un acolliment hagi fracassat?
I finalment hi ha una qüestió que cada dia que entro al foro em preocupa més. Fins i tot en el cas en que arribéssim a la conclusió de que el sistema és un fàstic, què podem fer? Esborrarem el sistema? Anul·lem les tuteles administratives? En les converses mantingudes fins ara amb menors tutelats hi veig la demanda clara de reforçar les mesures de contenció en el medi, d'ajudar a les famílies a fer-se'n càrrec dels seus fills, però quan les situacions són prou greus, també comencen a apareixer les mesures orientades a implicar les famílies extenses, la gent del barri, i també n'hi ha que defensen l'acolliment residencial. És a dir, que les mesures que hi ha són les que acaben aflorant. Potser el sistema està malalt o és dolent però: som capaços d'inventar-ne un altre? I per inventar-ne un altre, hem de perdre les parts bones que de ben segur té el sistema actual? Hem de tornar a començar de cap i de nou o cal anar modificant el sistema existent?
Salutacions cordials.
Xavi
Criticar es un hobby, una distracción, seguramente hay quien no tiene otra cosa mejor que hacer y se entretiene en eso
Pero tratar de arreglar las cosas que a nuestro entender no funcionan ……. ah! eso es mucho mas complicado, requiere trabajo, dedicación, esfuerzos, tiempo, paciencia, etc. en primer lugar para estudiar como y en que pueden mejorar las cosas, luego para comprobar que los demás afectados ven las cosas como tu, y finalmente para intentar introducir los cambios.
Por lo tanto…………bien pensado………….mejor seguimos criticando y no nos compliquemos la vida.
Así piensan muchos/as
Publicar un comentario