martes, 13 de marzo de 2007

Llüisa QUE LÁSTIMA

NO SE COMO SE HA ORGANIZADO ESTE LIO, AL REPONDER A FERRAN SOLO QUERIA HACERLE ENTENDER QUE NO TODOS HEMOS TENIDO LA SUERTE DE PODER MANTENER CONTACTO CON NUESTROS NIÑOS ACOGIDOS UNA VEZ SE ACABA EL ACOGIMIENTO COMO LE SUCEDE A EL. LA CONVIVENCIA SE ACABA PERO EL ACOGIMIENTO? PERE: CREO QUE HAS SIDO UN POCO DURO CONMIGO AL DECIR QUE LA ADMINISTRACION HABIA COMETIDO UN FALLO AL VALORARME COMO PERSONA IDONEA PARA ACOGER A UN NIÑO. LO RECOJO Y LO RESPETO COMO TU OPINION. OJALA EL UNICO ERROR DE LA ADMINISTRACION EN LOS CUATRO AÑOS QUE HACE QUE TIENE LA TUTELA DE PILAR SEA HABERME PUESTO A MI EN SU CAMINO, ESO SIGNIFICARIA QUE DESDE EL MES DE SETIEMBRE DEL AÑO PASADO ES UNA NIÑA FELIZ QUE CONVIVE CON UNA FAMILIA AUNQUE NO SEA LA MIA. POR DESGRACIA LA REALIDAD DE PILAR ES QUE VIVE EN UN CENTRO. AL CONTERTULIO: ESTOY TOTALMENTE DE ACUERDO CONTIGO OJALA VIVIERA PILAR CON SU PADRE COMO ELLA QUIERE AUNQUE FUERA DESALIÑADA SERIA FELIZ, EL PROBLEMA ES QUE VIVE EN UN CENTRO Y LA RESPONSABILIDAD DE QUE PILAR NO TENGA UN ANORAK, ES DE LA ADMINISTRACION ESA ADMINISTRACION QUE SEGUN ENRIQUE MARTINEZ REGUERO TIENE UN PRESUPUESTO DE 24.000 EUROS ANUALES POR NIÑO. SI QUEREIS SABER MAS DE PILAR ES LA MISMA QUE APARECE EN EL ULTIMO RELATO DEL APARTADO DE TESTIMONIOS DE ESTA WEB. EN VEZ DE OPINAR EN GENERAL QUISE HACERLO PONIENDO NOMBRES A MIS OPINIONES. ES UNA LASTIMA QUE TRES PERSONAS NO PODAMOS OPINAR SIN PERDERNOS EL RESPETO PENSABA QUE NO SE TRATABA DE CONVENCER A NADIE, SE TRATABA DE EXPLICAR EXPERIENCIAS Y OPINIONES. PIDO PERDON SI HE OFENDIDO A ALGUIEN NO ERA MI INTENCION.PETONS

2 comentarios:

Sinfancia dijo...

Lluïsa, te agradecemos tu testimonio que ilustra más de lo que crees el dolor, impotencia y rabia de saber y de comprobar en tu caso la dejadez de la administración respeto a sus niños tutelados.

Anónimo dijo...

Què passa amb la nena?

Després de tot el que he llegit em veig amb la necessitat de donar algunes pinzellades que em semblen importants.

Imagino que es tracta d’una nena que està en un CRAE. Sóc dels qui pensem que qualsevol nen/a que està en un CRAE hauria de disposar de la seva proposta d’acolliment familiar. O, almenys, tots i totes els qui hi són en situació de tutela administrativa. Tot i així, entenc que no és una opinió compartida per tothom. Per tant, caldria saber si la nena es considerada actualment com a susceptible d’èsser acollida.

En segon lloc cal recordar que la tutela legal correspon el/la cap del SAIA (Servei d’atenció a la infancia i adolescencia) de referència. Aquest/a és qui delega determinades funcions en la direcció del centre, l’educador/a-tutor,… És, per tant, la persona més interesada en saber quina és la situació de la nena, donat que és qui pren les decisions sobre la menor. Tot i així hi ha també l’EAIA de referència què és qui normalment proposa.

En tercer lloc, tot i que s’hagi elaborat una proposta d’acolliment sobre la nena, que aquest acolliment es tiri endavant dependrà de molts factors: disponibilitat de família amb un perfil adequat a les necessitats de la menor, possibilitat de la ICIF per constituir nous acolliments…

En quart lloc, si sobre la menor no hi ha cap proposta d’acolliment familiar, és evident que els tècnics de les ICIF no puguin parlar sobre la menor. En aquest cas seria l’EAIA el lloc corresponent on es podria contactar per tal d’interessar-se per la menor. Entenc que encara manca fer pedagogía per tal que les famílies d’acolliment amb que ha conviscut un/a menor siguin tingudes en compte com a persones rellevants. Tot i que el compromís legal és provisional i referit al període d’acolliment, és de sentit comú pensar que si un/a menor que ha estat acollit/da durant un temps es torna a trobar en situació de desemparament, l’antiga família d’acolliment és probable que estigui interessada en poder implicar-se de manera significativa en el desenvolupament del menor.

Salutacions cordials.

Xavi.