Xavi

És evident que hi ha moltes maneres de veure la realitat i totes i cadascuna d'elles tenen la seva certesa. Tal vegada una clau important ens la proporciona l'"interés superior del menor". Però fins i tot aquesta frase, és tant genèrica, que depén en gran mesura de la interpretació que cadascú en doni.Conviure amb infants que han sofert situacions de desamparament implica conviure amb ferides i dolor però també implica un compromís amb l'esperança en un món millor i amb la recerca de la felicitat. Crec que per fer-ho possible ens necessitem tots i totes. Pensar que jo ho faig millor que l'altre només ens porta a diversificar esforços. Pensar que nosaltres sols podrem construir un món feliç en un dia és una utopia però deixar d'intentar-ho és morir-se en vida.Encara ens queda molt lluny el reconeixement dels infants com a subjectes de dret, encara tenim molt per aprendre i encara ens sobra sobèrbia i ens manca humilitat.La vida d'un nen/a és seva i només seva. Que nosaltres ens hi puguem apropar més o menys és una fortuna, una gran tresor i també una enorme responsabilitat. La responsabilitat d'aportar a aquest món les nostres virtuts que al cap i a la fi ens han vingut donades. I també la necessitat de reconèixer les nostres errades, perquè d'això també n'aprendrem i n'aprendran. Per a què volem aquesta web? Per barallar-nos entre nosaltres? Per imaginar propostes creatives? Per sentir-nos acompanyats? En principi era un espai per als nens, però l'hem envaït els grans. On són els nens? Què podem fer per ells i elles? Són ells i elles una part a banda de la nostra societat? O som tots una mateixa societat?Gràcies per deixar-me expressar quatre idees mal garbades.Salutacions.Xavi