La Síndica de Greuges de Barcelona proposa dotze mesures per l’atenció de la infància en situació de risc

Pasado del blog anterior
La Síndica de Greuges de Barcelona proposa dotze mesures per l’atenció de la infància en situació de risc 30 de novembre de 2006 Pilar Malla demana més accions preventives, la disponibilitat dels recursos necessaris, coordinació entre administracions i la potenciació de l’acolliment familiar. La Síndica de Greuges de Barcelona Pilar Malla ha presentat aquest matí l’Informe “Els drets de la infància en risc a Barcelona i propostes per garantir-los”. L’objectiu de l’informe és col·laborar amb l’Ajuntament en la protecció dels drets dels infants i demana que les seves recomanacions es tinguin presents en l’elaboració del Pla Municipal d’Atenció a la Infància. L’informe xifra el nombre de menors en situació de vulnerabilitat o de risc a la ciutat de Barcelona al voltant de 5.000 o 6.000 pel cap baix, que representaria entre un dos o un tres per cent d’aquesta franja de població. D’aquest col·lectiu, han arribat queixes a la Sindicatura de Greuges d’àmbits com el maltractament d’infants, nens que viuen en habitatges en males condicions, nens que s’utilitzen per la mendicitat, menors immigrants sense família, o d’adolescents rebels sense atenció sòcioeducativa adient. En la tramitació d’aquestes queixes s’han constatat insuficiències en el sistema tutelar de menors i en alguns dels serveis d'aquest àmbit. El document de la Síndica de Greuges analitza els recursos existents per l’atenció de la infància en risc. Sobre l’atenció social primària es constata que si bé a Barcelona es cobreix la ràtio legal del nombre de professionals per habitant, aquest nombre resulta insuficient per poder realitzar una tasca de prevenció efectiva. L’informe destaca els Serveis d’Atenció Domiciliaria (SAD) i els Centres Oberts com a recursos idonis per a l’atenció a la infància en risc. Però actualment només hi ha 127 usuaris del SAD menors de 16 anys. Igualment, tot i que els municipis amb més de 20.000 habitants estan obligats a tenir almenys un Centre Obert, a Barcelona només n’hi ha 13 i tots d’iniciativa privada. En canvi, el cost econòmic d’una plaça preventiva i educativa en un centre obert és 10 vegades menor al cost d’una plaça en un centre residencial. Així la tasca preventiva és més eficaç i també més econòmica. Entre les 12 recomanacions de l’informe s’insisteix en: * La prevenció. S’ha d’efectuar la prevenció des de tots els àmbits socials i des de tots els serveis de benestar, l’escola, els serveis de salut i els serveis socials. * Les prestacions com a dret. Els recursos i serveis per intervenir en aquesta problemàtica no pot ser graciable, discrecional, o subjecta a disponibilitat de recursos. És un dret que ha d’estar garantit amb recursos suficients i partides pressupostaries obertes. * La doble dependència administrativa. L’actual la legislació de serveis socials i la de protecció de menors dificulten el treball dels serveis d’atenció a la infància per la seva doble dependència administrativa (Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona). Aquesta situació s’hauria de corregir amb la nova legislació prevista en aquest àmbit i amb el funcionament del Consorci de Serveis Socials. * Les famílies acollidores. L’acolliment en famílies és una situació òptima per als menors en situació de risc i per això s’hauria de potenciar també des de l'Ajuntament. La manca de famílies disposades i preparades a fer aquesta funció fa que molts menors passin a centres residencials o que s'apliquin mesures no idònies. En l’informe, també des del punt de vista jurídic, es posa de manifest que competències de l’Ajuntament són màximes en molts camps de l’atenció a la infància. Per això, l’informe de la Síndica de Greuges de Barcelona demana una intervenció màxima i pionera, sense esperar l’actuació de la resta d’administracions. (De la web Sindica de Greuges de Barcelona)

UNA VERGONYA: QUAN ELS CENTRES SON PRESONS, QUAN ELS MENORS SON PRESOS

Pasado del blog anterior
Categoria: Niños
Fecha: 26/11/2006Hora: 20:01:16
Semanari El Temps n.12 del 2003 Presos adolescents Marc Roma/Roger Palà ENTRADETA: El cas d’Azziddin J., un jove marroquí de 17 anys que es va treure la vida en un centre de menors de la Generalitat el febrer de 2003, ha passat pràcticament inadvertit pels mitjans de comunicació. La història d’aquest noi del carrer és un símptoma que alguna cosa no funciona en el sistema de justícia juvenil als Països Catalans, que, segons els professionals que treballen, als centres i al carrer, amb els menors en “risc social”, ja fa temps que ha deixat de banda aspectes com l’educació i la reinserció i ha encetat ja el camí de la penitenciarització, la repressió i la privatització de recursos. “Un jove marroquí de 17 anys va aparèixer mort ahir a la seva habitació del centre d’internament de menors de la Generalitat Els Til·lers, a Mollet del Vallès, a causa, segons tots els indicis, d’un suïcidi. Fonts de la Conselleria de Justícia i Interior han informat que la Direcció General de Justícia Juvenil ha obert una informació reservada per descobrir com es van produir els fets, a l’espera que l’autòpsia que se li està practicant al cadàver aclareixi les circumstàncies de la mort. Segons aquestes fonts, cap a les 10:30 hores del matí d’ahir, els treballadors del centre van trobar el cadàver del jove, A.J., a la seva habitació i van donar avís al jutge de guàrdia, que va ordenar l’aixecament del cadàver. El menor estava internat de forma cautelar als Til·lers des del passat dia 11 de febrer per ordre del jutge, acusat de danys i atemptat contra l’autoritat”. Agència EFE. 28 de febrer de 2003. Aquesta escueta ressenya d’agència és tota la petja periodística d’Azziddin J., el primer menor mort en un centre d’internament de Justícia Juvenil d’ençà de la mort del Dictador. Totes les investigacions iniciades per esclarir les circumstàncies del seu suïcidi han acabat. Tant les de la Fiscalia de Menors, com les del Departament de Justícia i Interior. Els dictàmens semblen inequívocs: no hi havia cap altre responsable que l’extrema delicadesa psicològica de l’intern i la mala sort. Així, si més no, és com ho resumeix el Fiscal Coordinador de la Secció de Menors de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Juan José Màrquez: “El problema va ser la detecció del seu problema mental. Però no estava desprotegit. Els fets es van produir en un tres i no res. El nano estava controlat, en teoria, i en un minut es va penjar. No creiem que fos responsabilitat de ningú, i menys responsabilitat penal”. Història d’Azziddin L’Azziddin responia al perfil de menor estranger indocumentat no acompanyat. Com la majoria dels 1.659 menors immigrants sense papers que té comptabilitzats la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) al Principat, l’Azziddin no tenia família al nostre país. També era un dels 196 menors sense papers que tenia expedient obert a la Direcció General de Justícia Juvenil (DGJJ) de la Generalitat catalana. “Va arribar a Catalunya el 2001 provinent d’un centre d’acollida de menors de Castella”, explica una treballadora del centre educatiu Els Til·lers (Mollet del Vallès) que va seguir el seu cas de molt a prop. “Allí, la comunitat autònoma havia iniciat els tràmits per el reagrupament familiar. Havien contactat amb la seva mare a Tànger”. Azzidin, però, es va fugar i va acabar a Barcelona, on va ser detingut, posat a disposició judicial i internat per primer cop en centres de Justícia Juvenil: va passar per L’Alzina i Els Til·lers. Aquests dos centres, considerats d’”alta seguretat”, són els més grans del Principat. Azzidin J. hi va ser fins a l’estiu de 2001, quan va ser repatriat. “Era un noi molt conflictiu”, explica aquesta treballadora. “No era violent ni agressiu, però tenia un transtorn adaptatiu molt fort. Actuava de forma incontrolada: un dia omplia les parets de l’habitació d’excrements, i l’altre es despullava en públic”. No va trigar a tornar a creuar l’estret i entrar de nou de forma il·legal a l’Estat espanyol. “L’estiu de 2002, l’equip tècnic d’Els Til·lers van rebre una trucada d’un centre de protecció de menors del País Basc, demanant-los l’expedient del menor marroquí. Ja havia tornat”. Va fer una ruta per diversos centres d’acollida d’Euskadi, on no es va adaptar enlloc, “i va tornar a venir a Barcelona”, explica aquesta treballadora d’Els Til·lers. A la capital catalana, Azzidin passava les nits a l’alberg per a menors immigrants del carrer Ramón Turró, al barri del Poble Nou, i el dia a la ludoteca del centre de Vilana, a la serra de Collserola, que depèn de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). L’11 de febrer va tornar a ingressar a Els Til·lers, després que el jutjat de menors número 4 de Barcelona, encapçalat pel magistrat Ramón Marañosa, dictaminés el seu internament cautelar, junt amb dos menors marroquins més. Danys i atemptat? Un cop a Els Til·lers, Azziddin J. comença a reproduir els comportaments esbojarrats que li són propis. Un dels companys que internen amb ell, Isham S., manifesta conductes autolesives molt greus. “Quan els joves arriben, nosaltres no sabem per què els internen”, explica la treballadora de Els Til·lers que va serguir el cas d’Azzidin. “Les diligències i l’expedient incoat per fiscalia a l’Azzidin no ens van arribar fins quinze dies després, i la sorpresa va ser majúscula”. “La causa de l’internament –explica– va ser la seva participació en una baralla amb companys i educadors al centre de Vilana. La denúncia contra el jove la va posar la mateixa DGAIA, i venia recolzada per un informe de la direcció general sol·licitant l’internament cautelar “per les seves característiques”. “A un xaval autòcton, pel que va fer l’Azzidin segurament se l’hauria esbroncat i punt. Als centres de Justícia Juvenil, hi ha danys contra el mobiliari gairebé a diari, i no es denuncien mai. Només s’obre un expedient si hi ha una agressió”. Al poc temps de rebre l’informe, l’equip tècnic de Els Til·lers –psicòleg, assistent social, psiquiatre i subdirector del centre– es reuneix per tractar el cas i redacta una petició al jutjat demanant que s’aixequi el seu internament cautelar. No hi va haver temps: l’endemà, Azziddin J. es va treure la vida dins una habitació de la zona d’intervenció puntual, una cambra “d’aïllament temporal” on s’envien per poc temps els nanos que manifesten actituds descontrolades. “Es va penjar amb un tros de llençol, però no va morir ofegat: diuen que es va desnucar”, explica la treballadora de Til·lers. “Podria haver passat a qualsevol lloc, és veritat. Però va passar a Els Til·lers, i aquell noi no hi havia d’haver estat tancat”. Pocs dies després, el jutge va aixecar l’internament cautelar per als seus altres dos companys, que han acabat sent repatriats al Marroc. Txema Linzasoro, delegat d’assistència al menor (DAM) i delegat de la secció sindical de CGT al departament de Justícia, creu que “no podem assumir com a normal o casual un fet de la gravetat d’un suïcidi en un centre d’internament de menors. Els menors que tenen problemes psicològics han de rebre per llei assistència psiquiàtrica. El suïcidi del noi no és anecdòtic… és simplement un més dels dramàtics símptomes que la justícia juvenil no funciona”. Aquests símptomes seran els que intentarem radiografiar en les properes pàgines, a partir de les experiències d’educadors, interns, treballadors socials, sindicalistes, jutges, fiscals, activistes socials, de documents interns de l’administració, dades recopilades per organismes oficials, estudis sociològics… Una veu, però, no hi serà present: la del departament de Justícia i Interior de la Generalitat. El gabinet de premsa del departament ha declinat fer cap comentari, després de diversos contactes telefònics i d’haver llegit un qüestionari amb tots els temes que es plantegen en aquest reportatge

ADOPCIONES "DUDOSAS"

La Generalitat reconoce adopciones 'dudosas' La Vanguardia.es. En Catalunya sólo un 3% de adoptantes se considera no idóneo, cuando en otros países europeos se ponen límites de edad y se dice no a un 30% 30/09/2006 Actualizada a las 03:31h Barcelona Josep Playà Maset "No estoy contento de que Catalunya sea el país del mundo con más adopciones", comentó ayer Jaume Funes, actual secretario de Famílies i Infància del Departament de Benestar de la Generalitat al inicio del foro sobre la adopción que se celebra en la Universitat de Barcelona. A su juicio, "la presión brutal en favor de las adopciones ha conducido a Catalunya a adoptar de manera dudosa, no hemos comprobado si estos niños tenían posibilidades en su país de origen y sólo hemos pensado en como tener más niños adoptables". En definitiva se ha priorizado un inexistente derecho de los padres a la adopción por encima del derecho de los niños a tener unos padres que lo cuiden. Esas reflexiones que el propio interesado definió como "políticamente incorrectas" llegan tras el escándalo desatado por las adopciones iniciadas en el Congo. y tras denuncias sobre extrañas situaciones vividas en Nepal o Haití. También llegan en el momento en que se especula con un cambio legislativo en Colombia para favorecer las adopciones, en este caso dirigidas hacia Estados Unidos. El profesor Peter Selman, de la Universidad de Newcastle, presentará hoy otra ponencia en este I foro Internacional de Infancia y Familias, en la que muestra como España se ha convertido en el segundo país del mundo con más adopciones. En el 2004 se produjeron 22.884 en Estados Unidos, por 5.541 en España, 4.079 en Francia 3.398 en Italia y 1.995 en Canadá. En porcentaje sobre la población España solo quedaba por detrás de Noruega, pero en el caso de Catalunya se situaba en el primer lugar. Según datos de la Generalitat, el año pasado se adoptaron 1.419 niños de otros países y en lo que va de año, hasta el 31 de agosto, habían sido ya 760. En cuanto a los países que han proporcionado más niños para la adopción el ranking lo encabeza China con 11.230, por delante de Rusia (7.632), Guatemala (2.656), Corea del Sur (2.306), Ucrania (1.951), Colombia (1.721) e India (1.118). según datos del 2003. Las tesis de Funes, que anteriormente ocupó el cargo de Defensor del Menor, como adjunto al Síndic de Greuges, recibieron el apoyo de otro de los ponentes, la profesora Ana Berástegui, de la Universidad Pontificia Comillas de Madrid, quien definió a la actual generación de padres españoles como la de la "adopción consumista". Berástegui se refirió al dato facilitado por la Unicef de que en el mundo hay tres familias idóneas para adoptar por cada niño adoptable. Y se refirió al caso español donde se ha implantado una "cultura de la adopción" que se sustenta en una frase tipo: "¿Por qué habiendo tantos niños sufriendo injusticia no consigo, rápido y sin costes, uno pequeño, sano y sin recursos para mi, que lo necesito?". Según esta profesora, existe además una imagen social favorable a la adopción donde se mezcla la solidaridad con una visión próxima a lo que sería la última técnica de reproducción asistida: se busca a un niño sin estrenar, con la menor historia posible y que esté lo menos marcado posible". En este sentido recordó las campañas publicitarias y mediáticas con dos ejemplos muy llamativos: el anuncio de los almacenes IKEA en el 2000 bajo el lema "adopta un niño, redecora tu vida" -que comparó a un remake de Berlanga: "siente un pobre a su mesa"- y las declaraciones de la baronesa Thyssen, Tita Cervera, en las que anunciaba la adopción de dos niños "aunque en su caso se debería hablar de maternidad subrogada". Jaume Funes fue muy crítico con el alto nivel de tolerancia de la administración catalana. Por un lado explicó que sólo se deniega la idoneidad a un 3% de los demandantes y que de éstos la mayoría reclaman judicialmente y se les da la razón. "En otros países, hay un 30% de demandantes que no se consideran idóneos". También en muchos países se establece un límite de edad para adoptantes. "A medio plazo en Catalunya habrá muchos padres de avanzada edad con graves problemas para atender a los adoptados adolescentes", remató Funes. El representante de la Generalitat añadió que "no se autorizará la adopción en ningún otro país del mundo sin comprobar la situación real de sus menores porque además nos obliga el convenio de La Haya". Y añadió: "La presión de las demandas nos ha impulsado a ir a países donde no está claro lo que se hace ni se ha estudiado la situación de la infancia. Hay que tener en cuenta que la pobreza no es una causa de adopción y que no siempre es cierto que uno de esos niños tendrá aquí un futuro mejor".

CAL MILLORAR LES ADOPCIONS INTERNACIONALS

5/11/2006 El Síndic proposa a Benestar i Família millores en la gestió de les adopcions internacionals El síndic, Rafael Ribó i l'adjunt d'Infants, Xavier Bonal, han explicat en roda de premsa aquestes propostes, que s'inclouen en la resolució de l'actuació d'ofici sobre els processos d'adopció al Congo. Uns processos en els quals s'han detectat diverses mancances per part de les diferents parts implicades. Durant els mesos d'agost, setembre i octubre el Síndic va rebre diverses queixes de famílies, relatives a problemes en la tramitació dels processos d'adopció a la República del Congo i a la República Democràtica del Congo. Aquestes queixes i la suspensió provisional de l'entitat col·laboradora d'adopció Internacional (ECAI) que, en aquest cas, era l'Associació d'Adopció d'Infants de Congo (ADIC) van portar el Síndic a iniciar una actuació d'ofici al principi de setembre per agrupar en un sol expedient aquesta problemàtica. La resolució d'aquesta actuació s'ha dut a terme gràcies a les diverses entrevistes realitzades, tant amb els interessats com amb els diversos càrrecs de l'administració responsable, i amb les aportacions per escrit de les persones que van presentar les queixes.

NIÑOS SIN INFANCIA 20 Noviembre 2006

El Día Universal de la Infancia se celebra cada 20 de noviembre desde 1989 con el fin de promover acciones para lograr su bienestar y defender sus derechos. Pero si echamos un vistazo a la actualidad, los niños tienen poco que celebrar. Más de siete millones de niños del África Austral padecen las consecuencias de la peor crisis alimentaria de los últimos años. En Argentina, los pequeños también se mueren de hambre. Unos 250 millones de niños se han visto obligados a dejar de estudiar para trabajar, según la Organización Internacional del Trabajo . En Israel, los menores son las principales víctimas del enfrentamiento entre judíos y musulmanes... El listado es interminable. Cumpleaños infeliz Cuando se cumplen 12 años de la Convención de los Derechos del Niño -ratificada pos todos los países del mundo excepto EEUU y Somalia- aún queda mucho por hacer. La directora de UNICEF , Carol Bellamy, denuncia que "doce millones de niños mueren anualmente por causas susceptibles de prevención. El sida está devastando comunidades y poblaciones enteras, causado la muerte a dos millones de africanos sólo en el último año, y en más de 40 países o regiones, afectados por conflictos civiles, los niños y mujeres se han convertido en víctimas de la violencia y el desarraigo". 100 millones de niños de la calle Un informe de la Fundación Intervida afirma que 100 millones de menores de entre 5 y 18 años han convertido las calles en su hogar. Trabajan si pueden y, si no, mendigan, roban y se prostituyen para sobrevivir. Son carne de cañón del sida o de las mafias y el 75% de ellos se confiesa adicto al tabaco, al alcohol o al pegamento. El fenómeno no es nuevo, pero crece sin parar. El continente americano encabeza este ranking de excluidos con 40 millones de menores sin techo, seguido de Asia, con 35, y de Africa, con 10 millones. Ni siquiera la vieja Europa queda al margen de esta cruda estadística. En las calles de la Unión Europea viven otros tres millones de niños y adolescentes, que se hacinan en los nichos de las estaciones, las tuberías o las casas en ruinas. Coincidiendo con esta conmemoración, las ONG han organizado diversas actividades durante toda la semana para concienciar a la sociedad y a los gobiernos de la necesidad de implementar políticas que favorezcan la educación e integración de estos menores

CENTROS TUTELARES MASIFICADOS

El Centro de Menores de Melilla acoge ya a 180 niños cuando su capacidad máxima es de 160 La Vanguardia.es 16/09/2006 Melilla. (Europa Press).- El Centro de Acogida de Menores de Melilla alberga ya a 180 menores, cuando su capacidad máxima es de 160, según manifestó hoy la consejera de Bienestar Social, Mª Antonia Garbín. La titular de asuntos sociales esperó que las autoridades aporten "rápido" una solución a este problema y subrayó que Melilla exige que se lleve a cabo una negociación en firme con Marruecos para que readmita a sus menores. En cuanto a la redistribución de estos menores por los centros de la península, la consejera indicó que la Ciudad nunca se ha opuesto a la operación, "aunque desde el PSOE se quiera decir lo contrario", piensan que llevarla a cabo puede provocar un efecto llamada. En este sentido, aseguró que sólo durante los días 7 al 11 se han registrado 17 nuevas entradas de menores marroquíes no acompañados, la mayoría chicos de entre 10 y 12 años.