La Síndica de Greuges de Barcelona proposa dotze mesures per l’atenció de la infància en situació de risc

Pasado del blog anterior
La Síndica de Greuges de Barcelona proposa dotze mesures per l’atenció de la infància en situació de risc 30 de novembre de 2006 Pilar Malla demana més accions preventives, la disponibilitat dels recursos necessaris, coordinació entre administracions i la potenciació de l’acolliment familiar. La Síndica de Greuges de Barcelona Pilar Malla ha presentat aquest matí l’Informe “Els drets de la infància en risc a Barcelona i propostes per garantir-los”. L’objectiu de l’informe és col·laborar amb l’Ajuntament en la protecció dels drets dels infants i demana que les seves recomanacions es tinguin presents en l’elaboració del Pla Municipal d’Atenció a la Infància. L’informe xifra el nombre de menors en situació de vulnerabilitat o de risc a la ciutat de Barcelona al voltant de 5.000 o 6.000 pel cap baix, que representaria entre un dos o un tres per cent d’aquesta franja de població. D’aquest col·lectiu, han arribat queixes a la Sindicatura de Greuges d’àmbits com el maltractament d’infants, nens que viuen en habitatges en males condicions, nens que s’utilitzen per la mendicitat, menors immigrants sense família, o d’adolescents rebels sense atenció sòcioeducativa adient. En la tramitació d’aquestes queixes s’han constatat insuficiències en el sistema tutelar de menors i en alguns dels serveis d'aquest àmbit. El document de la Síndica de Greuges analitza els recursos existents per l’atenció de la infància en risc. Sobre l’atenció social primària es constata que si bé a Barcelona es cobreix la ràtio legal del nombre de professionals per habitant, aquest nombre resulta insuficient per poder realitzar una tasca de prevenció efectiva. L’informe destaca els Serveis d’Atenció Domiciliaria (SAD) i els Centres Oberts com a recursos idonis per a l’atenció a la infància en risc. Però actualment només hi ha 127 usuaris del SAD menors de 16 anys. Igualment, tot i que els municipis amb més de 20.000 habitants estan obligats a tenir almenys un Centre Obert, a Barcelona només n’hi ha 13 i tots d’iniciativa privada. En canvi, el cost econòmic d’una plaça preventiva i educativa en un centre obert és 10 vegades menor al cost d’una plaça en un centre residencial. Així la tasca preventiva és més eficaç i també més econòmica. Entre les 12 recomanacions de l’informe s’insisteix en: * La prevenció. S’ha d’efectuar la prevenció des de tots els àmbits socials i des de tots els serveis de benestar, l’escola, els serveis de salut i els serveis socials. * Les prestacions com a dret. Els recursos i serveis per intervenir en aquesta problemàtica no pot ser graciable, discrecional, o subjecta a disponibilitat de recursos. És un dret que ha d’estar garantit amb recursos suficients i partides pressupostaries obertes. * La doble dependència administrativa. L’actual la legislació de serveis socials i la de protecció de menors dificulten el treball dels serveis d’atenció a la infància per la seva doble dependència administrativa (Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona). Aquesta situació s’hauria de corregir amb la nova legislació prevista en aquest àmbit i amb el funcionament del Consorci de Serveis Socials. * Les famílies acollidores. L’acolliment en famílies és una situació òptima per als menors en situació de risc i per això s’hauria de potenciar també des de l'Ajuntament. La manca de famílies disposades i preparades a fer aquesta funció fa que molts menors passin a centres residencials o que s'apliquin mesures no idònies. En l’informe, també des del punt de vista jurídic, es posa de manifest que competències de l’Ajuntament són màximes en molts camps de l’atenció a la infància. Per això, l’informe de la Síndica de Greuges de Barcelona demana una intervenció màxima i pionera, sense esperar l’actuació de la resta d’administracions. (De la web Sindica de Greuges de Barcelona)