lunes, 19 de marzo de 2007
Nuevo testimonio "SIN SABER DE MIS NIÑAS II"
Os invitamos a leer un nuevo relato (colocado provisionalmente en el margen de esta página), una vivencia que no deja indiferentes y que va muy a lo profundo, la segunda parte de "Sin saber de mis niñas II", un testimonio sobre un acogimiento y la implicación en el proceso, lanzando muchas preguntas, muchos cuestionamentos. Gracias Lluïsa por compartirlo en esta web.
Suscribirse a:
Comentarios de la entrada (Atom)
2 comentarios:
Gràcies Lluïsa per compartir el teu testimoni. Personalment, m'he quedat clavat en llegir-lo i trobo que l'hauré d'anar paint a poc a poc.
Entre les primeres idees que em venen al cap hi ha els comentaris que feia en Jorge Barudy envers a la necessitat de centrar la qüestió en les competències parentals. Venia a dir que els objectius que es plantejaven en els plans de millora no estaven orientats cap a les competències parentals. Fruit de tot aquest plantejament va aparèixer "Los buenos tratos a la infancia" on es fa un primer esboç del que cal entendre per competències parentals.
Enganxant el teu testimoni amb els plantejaments de Barudy, el gran dubte seria si, a l'hora de declarar una situació de desemparament es tenen en compte les competències parentals.
M'ha agradat molt el teu punt de vista sobre pràctiques "habituals" en la nostra societat i que només serveixen per a justificar situacions de desemparment en determinades circumstàncies. Crec sincerament que, com a pares i mares, ens manca molt per aprendre i molt per millorar.
En contrapartida hi ha una altra qüestió que també em provoca una profunda reflexió: tú has fet una opció molt clara respecte del que creus què és millor per a la nena, mentre que altra molta gent defensa una opció diametralment oposada. En el teu lloc,jo crec que em sentiria carregat de dubtes: és veritablement bo per a la nena que jo faci això o allò?...
Finalment, recordar el què acostuma a dir una gran amiga: "...què ningú oblidi que la única cosa veritablement fonamental per cuidar un nen és estimar-te'l"
Salutacions cordials.
Xavi.
No hi ha dubte que la Lluïsa s'estima els nens que ha acollit, se'ls estima amb consequència. Petons.
Publicar un comentario